Ramaderia i la construcció de paistages sostenibles per Pere Artigas

La ramaderia, integrada dins del conjunt de la vida rural, ha sigut un element definidor del paisatge i un més dels agents que defineix el metabolisme de les societats rurals.

En el paisatge rural tradicional, la ramaderia aportava carn, llet, força de treball, cuir, llana, fertilització… I actuava en el modelat del paisatge, mitjançant l’acció directa de la pastura i, també, de forma indirecta, a través dels cultius destinats a l’alimentació animal. La ramaderia ha deixat una marca en la cultura, en l’arquitectura o en l’organització econòmica de les societats rurals.

La ramaderia ha sigut sempre un element important dins els cicles de circulació dels nutrients en el sistema, ja que aprofita com a input energètic matèries que el ser humà no pot aprofitar com a aliment (fibres vegetals -pastura- i restes d’aliments) i genera outputs que poden ser aprofitats directament o indirectament (fems com a fertilitzants per a la producció agrícola).

Aquesta interacció entre ramaderia, societat i paisatge s’ha trencat progressivament amb l’aparició de la producció intensiva, que deslliga la ramaderia de la terra, augmentant la necessitat d’inputs de fora del sistema.

El projecte de recuperació dels Masos de Gallicant contempla l’incorporació de la ramaderia dins la gestió integral del projecte, i obre la porta a desenvolupar altra vegada una ramaderia que interactuï amb la resta d’agents de la proposta i del paisatge.

Gallicant s’estudia aquí com un agroecosistema, un paisatge natural modificat per la mà del ser humà on s’integra la producció vegetal, animal i la gestió del bosc. La ramaderia, com a subsistema, interactuarà amb la resta de subsistemes i caldrà diagnosticar quina producció ramadera s’adaptarà millor al projecte, respondrà millor a les necessitats de la resta de sistemes i quins productes i serveis generarà.

El Fòrum Gallicant, com a espai de trobada, és un bon punt de partida per a iniciar aquesta diagnosi incorporant el conjunt d’informació que s’ha generat.

La caça, la viticultura i agroforesteria, la gestió forestal, el treball per al manteniment de la biodiversitat són altres subsistemes que d’una manera o altra hauran d’interactuar amb la ramaderia per a la consecució de l’objectiu comú.

Com a punt de partida existeixen algunes necessitats ja conegudes o serveis que la ramaderia pot prestar:

–  Gestió de cobertes vegetals en la vinya i l’agroforesteria: el bestiar aprofita les cobertes vegetals que es desenvolupen sota els cultius, en facilita la gestió, fertilitza el cultiu al mateix temps i transforma aquesta matèria orgànica en aliments de qualitat.

–  Gestió del sotabosc en les masses forestals: de forma similar al cas anterior, la biomassa que es genera en les zones boscoses i que actua com a combustible ràpid en cas d’incendi forestal es pot transformar en un recurs alimentari per al bestiar.

–  Recirculació de nutrients/generació de fertilitzant: Els dos exemples anteriors, per si mateixos, ja formen part de la recirculació de nutrients que pot generar el bestiar. L’altre gran exemple seria la utilització del fem del bestiar com a fertilitzant per les parts agrícoles de la finca, reincorporant al sistema l’energia que no s’ha aprofitat en la producció d’aliment i disminuint la dependència de la finca de fonts de nutrients procedents de l’exterior.

El context actual d’emergència climàtica i de possible esgotament de recursos ens empeny a recordar també la importància de dissenyar sistemes agraris poc dependents dels combustibles fòssils i, en general, de les entrades d’energia de fora del sistema.

Per altra banda, la situació actual del projecte ens assenyala també algunes oportunitats per a la ramaderia dins el conjunt:

–  La potencialitat del projecte com a “marca” per a la comercialització de productes: Els aliments que produeixi la ramaderia de la finca tindran possiblement un canal de comercialització fàcil.

–  La presencia de ramaderia extensiva en el conjunt del Priorat i les Muntanyes de Prades, com a element per a la interacció amb la finca sense necessitat de mantenir, si no es considera necessari, un ramat permanent a la finca.

–  El creixent interès en l’ús de ramats per a la prevenció d’incendis mitjançant la pastura -interès que pot expressar-se en forma de facilitats per a l’acció o en remuneració econòmica del servei ambiental-.

Ara, doncs, amb la situació donada i amb aquest conjunt de dades, caldrà treballar per a l’establiment d’un sistema ramader dins el projecte dels Masos de Gallicant que doni resposta a les necessitats i contribueixi al desenvolupament i a la sostenibilitat del projecte en conjunt.