Pedra Seca: arquitectura rural i patrimoni per Relleu i Entorn
Les construccions de pedra seca tenen un alt valor històric i són un referent de la identitat de molts territoris del sud de la Mediterrània. En aquest sentit, ha configurat al llarg del temps uns paisatges agrícoles i ramaders de gran valor dominats per fruiters de secà, adaptats al sòl i al clima.
Els marges de pedra seca, a més de formar bancals o terrasses o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d’aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses).
Al llarg de la propietat de Gallicant, apareixen innumerables marges de pedra seca que atalussen el terreny minorant el pendent i proporcionant un terreny cultivable amb una millora de la profunditat de sòl, una major infiltració de l’aigua de pluja i una major capacitat de treball i maneig del cultiu.
Un nombre quantiós d’aquests marges, es troben a dia d’avui en mal estat. Com a conseqüència dels factors ambientals de la zona, la presència excessiva de fauna salvatge que també els malmet marges i el nul manteniment d’aquestes infraestructures, molts marges estan esbotzats, escagassats i amb notables esllavissades. Aquestes esllavissades, més enllà de restar quant al patrimoni cultural i històric que representa i la reducció d’ambients i hàbitats específics, comporta l’aparició d’efectes erosius de consideració. L’erosió és un dels pitjors problemes de la muntanya mediterrània atès que, en poques hores, podem perdre la fertilitat d’un sòl aconseguida al llarg de centenars d’anys.
La tasca de recuperar i arreglar les construccions de pedra seca existents a Gallicant: marges, enjubs, casetes de camp, tancats per pastures tenen un doble valor: cultural i paisatgístic i alhora de preserven la biodiversitat de l’entorn. Una de les feines que hem fet al taller ha estat arreglar i reconstruir l’antiga bassa del Matillo, una bassa que s’omplia i s’omplirà amb l’aigua de la pluja gràcies al subsòl argilós impermeable.
És recurrent trobar en finques que han estat abandonades diversos sistemes que tenien d’aprofitar i emmagatzemar l’aigua: aljub, cisternes, canalitzacions moltes vegades picades a la pedra. Tenim el coneixement de generacions i generacions que han aprés a no malgastar ni una gota d’aigua, tenim una tecnologia que podria usar-se per aplicar aquests coneixements i ens cal seguir treballant per preservar aquest coneixement i recuperar sabers i paisatges en altres moments rics i en equilibri amb l’entorn.