La biodiversitat a l’entorn de Gallicantper GEPEC

La finca de Gallicant presenta un elevat interès biològic, principalment gràcies a la diversitat i naturalitat dels hàbitats que la conformen, que permet que en un mateix espai s’hi puguin trobar moltes de les espècies singulars del nostre entorn. Entre els hàbitats a destacar, hi trobem zones boscoses de gran valor natural, com poden ser teixedes, boscos de pinassa, rouredes i alzinars.

En aquestes zones boscoses i, en especial, en els arbres més grans, hi trobem el que en diem dendrohàbitats. Aquests consisteixen en microhàbitats que es troben en les esquerdes, escorces caigudes, nius de picot vells, fusta morta i branques d’aquests arbres de més envergadura. La falta generalitzada (a nivell europeu) de refugis d’aquest tipus, principalment localitzats en boscos vells, posa en perill la supervivència de les espècies que en depenen, com són ocells, quiròpters, coleòpters saproxílics, flora vascular, líquens i fongs, per la qual cosa és d’especial rellevància preservar-los.

Una de les problemàtiques de la finca, i que es dona en gran part del territori degut principalment a la manca de gestió i a l’abandonament rural, és la regressió de les zones obertes. Aquestes zones presenten una biodiversitat única a on hi trobem uns grups tan característics com són les orquídies, a més d’altra flora ruderal que beneficia la presència de pol·linitzadors com papallones, himenòpters, coleòpters i heteròpters, grups on també trobem espècies amenaçades i, inclús, endèmiques. Les zones obertes també beneficien la presència de conills, llebres i perdius, els quals són presa de rapinyaires, sent l’àliga cuabarrada la principal representant d’aquest grup a la zona.

Per altra banda, l’orografia característica de la zona genera hàbitats d’interès com poden ser les tarteres i roquissars amagats entre el bosc que, tot i semblar poc habitats, en realitat acullen una gran varietat de fauna com sargantanes, serps, ortòpters, mussaranyes i líquens i, alhora, són utilitzats com a latrines per a les genetes. A més, el pas de diferents cursos fluvials per l’entorn de la finca ha format un conjunt d’alts penya segats a on s’hi troben coves, baumes i esquerdes. Aquests espais serveixen de refugi, protecció i espai de nidifació per ocells, ratpenats i diferents grups de flora rupícola i invertebrats.

Finalment, la riquesa d’hàbitats aquàtics presents, tant naturals com d’ús agrícola, configura una xarxa de connectors que fa possible la presència, cria i desplaçament d’amfibis, així com una complexa xarxa d’invertebrats aquàtics, a més de funcionar com a punts d’hidratació per bona part de la fauna present. En el cas agrícola, però, la manca de manteniment ha fet que alguns desapareguin o es trobin a punt d’assecar-se degut al rebliment de terra.

En aquest sentit, el GEPEC-EdC i els Masos de Gallicant, estem duent a terme estudis, seguiments i avaluacions per tal de fer un recull de la riquesa i estat de les espècies presents, així com del potencial que es podria assolir a través de restauracions, millores i heterogeneïtzació dels hàbitats.

Actualment, hem iniciat algunes de les accions enfocades en la millora de la biodiversitat, com per exemple la creació de refugis de fauna per tal d’augmentar la complexitat dels hàbitats. Aquests refugis consisteixen en caixes niu per a ocells, caixes refugi per a ratpenats i hotels d’insectes. Mitjançant aquest element s’augmenta la disponibilitat de refugis i amb la seva ocupació es facilita l’estudi i seguiment de l’hoste, servint també com una eina divulgativa i per a l’educació ambiental.

Un altre dels eixos d’acció és la creació, restauració i adequació de punts d’aigua  mitjançant el qual s’han restaurat 3 zones aquàtiques. La primera és la Font del pla, on s’ha recuperat l’entrada i el circuit de l’aigua des de la surgència de la mina fins al riu, passant primer per una bassa agrícola, a on s’ha donat forma a diferents passos de fauna i s’ha creat una illa flotant, i després per una bassa d’argila on s’ha trasplantat la boga extreta de la primera. Una altra zona d’actuació és la bassa dels prats, on es troba una surgència, una bassa agrícola i a on s’ha construït una bassa temporal que recull l’aigua sobrant de la bassa agrícola, part de l’aigua que flueix des de la surgència i l’aigua que circula per un camí proper. A més a més, s’ha afegit una illa flotant i un pas de fauna per amfibis que evita possibles ofegaments de fauna a causa de la verticalitat de les seves parets. En darrer terme, a partir de moviments de terres i tamisat d’argila, s’ha construït un abeurador i s’ha millorat la retenció d’una bassa que, així com l’abeurador, s’alimenta de l’aigua de pluja.

Les orquídies també han sigut un grup de flora objectiu d’aquestes accions de millora, comprenent actuacions a dues escales: a escala d’espècie, mitjançant tancaments individuals que eviten l’herbivoria i permeten la pol·linització; i a escala d’hàbitat, definit 3 espais on es duran a terme accions diferents que permetran saber quina és la gestió més adequada per a la protecció de les orquídies de Gallicant.

Finalment, les darreres accions han consistit en la regulació de l’accés motoritzat i la disposició de cartelleria informativa. Ambdues incideixen en la sensibilització dels visitants, afavorint la visita responsable i respectuosa amb l’espai. La reducció de la presència de vehicles motoritzats, sobretot en època de cria, evita molèsties i abandonament de nius principalment de rapinyaires, sent una de les principals afectacions a les poblacions d’àliga cuabarrada, espècie present a l’espai.