La caça com eina de gestió complementària als usos de la terraper Jordi Vaquer
Després de molts anys sense activitat, la finca de Gallicant tornarà a posar-se en producció. El projecte inclou des de la producció agrícola fins a l’explotació de productes forestals alternatius, i donades les condicions de l’entorn, amb una gran extensió d’hàbitats forestals, amb una important població de fauna salvatge que buscarà aliment a les noves zones cultivades.
Les explotacions agrícoles principals seran el cultiu de la vinya, arbres fruiters i cereals. La zona compta amb una alta població de cabirol i senglar, i ja es coneixen àmpliament els danys que aquests produeixen tant a la vinya com als sembrats de cereal.
El principal efecte del senglar sobre la vinya és la ingesta de raïm. Fins fa cinc anys, el senglar es menjava el raïm de les vinyes amb un alt punt de maduresa, i per tant, el moment de la verema era important i podia tenir un paper clau. Des de fa cinc anys, amb la sequera del 2016 i el 2017, el senglar entra a la vinya al juliol, amb el raïm verd, arrencant i ingerint grans quantitats de raïm. A més a més, les vinyes amb coberta vegetal tenen un altre problema greu, ja que per evitar l’erosió, l’aridesa i la pèrdua de fertilitat del sòl és important mantenir un alt grau d’humitat del sòl. Per aconseguir-ho es treballa amb coberta vegetal, i amb coberta de palla. El senglar entra a les vinyes i treu la terra desplaçant grans quantitats de terra, arrencant ceps i desestructurant la parcel·la. A les parcel·les de vinya enmig del bosc sense un tancament físic efectiu la pèrdua de raïm és del 100%.
D’altra banda, l’efecte del cabirol a la vinya és menjar-se els sarments tendres. La planta mobilitza reserves per permetre que els brots brotin fins a les 5 primeres fulles, moment en què la funció fotosintètica proporciona prou energia per mantenir l’estructura verda. Si els brots joves són arrencats, la planta disposa de borrons de reserva per fer front a possibles agressions, però aquests són poc productius. Però si són doblement arrencades, la supervivència de la planta es veu compromesa per la caiguda de la saba.
Per aquests motius, a més de la pertorbació de la biodiversitat, la creació d’una zona privada de caça a Gallicant s’engloba dins del projecte de sostenibilitat global del territori i de la necessitat específica de gestionar la població de fauna que hi habita. Per aquest motiu Masos de Gallicant vol organitzar l’activitat cinegètica per adaptar-la a les necessitats concretes de la finca. Així doncs, l’activitat cinegètica forma part del sistema de gestió de la finca, per la necessitat de poder controlar les poblacions de cabirol i porc senglar i oferir unes mínimes garanties de viabilitat econòmica de l’explotació agroforestal. I cal que aquesta activitat cinegètica sigui el més flexible possible en el temps, de forma que les caceres puguin coordinar-se amb plenitud amb l’organització dels treballs o estadis dels conreus de la finca.
El model de caça que s’hi practica actualment no s’ajusta a les necessitats dels usos de la finca. Ara com ara la zona forma part de l’àrea privada de caça d’Arbolí i es gestiona a través d’una societat de caçadors que lloga els drets de caça a una colla que explota la caça major. Les caceres s’organitzen en forma de batuda, consistent a envoltar una àrea concreta i batre-la amb gossos per fer sortir els animals. El període de caça va de setembre a març.
El model cinegètic proposat és radicalment diferent del que hi ha actualment i respon a criteris que engloben la totalitat dels interessos de l’explotació i no només els purament esportius (o econòmics). La filosofia de la caça amb arc és que vols caçar amb més precisió i no matar indiscriminadament. No es tracta de matar per la diversió; es tracta de planificar l’estratègia de caçar per matar un animal en concret. És l’art de la caça en la seva essència.
La caça amb arc sostenible es practicarà sobre una determinada població natural, i sempre seguint un model amb l’objectiu de protegir, no només la població dels animals sobre els quals es realitza la caça, sinó també tenint en compte totes les condicions que formen part del seu ecosistema. Per això, és fonamental mantenir una estimació constant de la població de cabirols i senglars de la zona. Aquesta població serà la que marcarà el nombre d’exemplars (segons la piràmide de població i el sexe) que cal abatre cada any. Ara no s’està duent a terme cap control. I sobre aquest cens poblacional s’aplicaran criteris relacionats amb la conservació dels usos de la finca.
Al mateix temps, la caça amb arc sostenible integrada com a eina de gestió del territori pot requerir una actuació sobre el mateix territori. Els senglars són animals purament del bosc. Si surten del bosc és perquè han de buscar menjar en un altre lloc. El mateix passa amb els cabirols, que són animals del bosc que solen sortir a la vora dels camps a buscar el menjar que necessiten. Les poblacions excessives, períodes de sequera, hàbitats restringits, monocultius, etc., són factors que poden alterar el comportament normal dels animals. Per lluitar contra aquests factors es poden crear food plots. És un concepte molt estès als Estats Units i que es basa en crear parcel·les de terreny on s’hi planten les especies vegetals específiques que poden atreure a la població de cèrvids en cas de falta d’aliment natural al seu hàbitat. És una estratègia per allunyar els animals de les collites al llarg dels diferents períodes de l’any.
Per això cal tenir vincles forts amb el territori, cal conèixer-lo i sobretot estudiar la població animal per entendre en tot moment què passa a la finca. La finca no és un coto de caça; és un espai on conflueixen molts usos i interessos. La caça tradicional, amb armes de foc, gossos i grans grups de persones és exclusiva. En general, no és aconsellable tenir gent a la granja mentre es fa la caça. La caça amb arc, en canvi, és precisa i s’organitza en un punt concret; és tranquil i s’harmonitza amb l’entorn. La resta de l’ecosistema no es veu alterat.
La caça amb arc proporciona una millor qualitat de carn. És una caça individual i precisa. Es dispara una fletxa a un animal que està en repòs (és una punció quirúrgica a un animal sense estrès) i la caça acaba immediatament per donar pas a la recuperació de la peça i el seu esquarterament. Preval la qualitat de la carn per sobre de l’activitat esportiva. Aquesta carn de caça de millor qualitat és un recurs renovable de l’explotació forestal. Una bona gestió cinegètica d’una finca genera una quantitat determinada de carn cada any sense pressionar en excés la població d’animals i pot ser una font d’ingressos per a la finca si es col·loca correctament al mercat.
La manera més eficaç de mantenir un cens global actualitzat en tot moment és mitjançant el trampeig fotogràfic. La instal·lació de càmeres trampa en llocs clau del territori proporcionarà una informació constant que serveixi per observar els moviments dels animals. A més, es poden veure patrons de comportament i es poden determinar els grups familiars fixats en cada punt del territori. Aquesta informació també ens permet veure l’estat d’aquests animals; podem veure si són grasses i no necessiten buscar aliment als conreus o si són magres i sabem que abandonaran l’hàbitat forestal per buscar aliments als camps, que ens han d’alertar i preparar l’estratègia de la caça adequada a dur a terme.
Aquesta tasca inclou la instal·lació de 12 punts d’observació equipats amb càmeres de foto-trampeig al llarg de la finca per començar el procés de cens de fauna.
Es preveu la instal·lació de 8 treestands, 8 càmeres de fototrampeig i 8 màquines dosificadores de blat de moro (punts de caça) per a la caça selectiva del senglar, i la instal·lació de 3 treestands i 3 encebadors (punts de caça) per a la caça selectiva del cabirol.
Aquesta tasca inclou la creació de 4 hectarees de parcel·les d’alimentació llaurant i sembrant amb una llavor preparada especial per al cabirol. És un concepte molt estès als Estats Units i es basa en la creació de parcel·les on es planten espècies vegetals específiques que poden atraure poblacions de cérvols en absència d’aliment natural al seu hàbitat. És una estratègia per allunyar els animals dels cultius durant les diferents èpoques de l’any.