Agroforesteria i el retorn de la vinya a Gallicantper Sara Pérez
L’agricultura convencional destrueix en 5 anys el sòl que la natura triga 40 anys a crear. L’agroecologia, i en particular l’agricultura regenerativa, ajuda a fixar el carboni i, per tant, mitigar la crisi climàtica cultivant el sòl i alimentant-lo perquè pugui nodrir els cultius que alberga. En un context de sostenibilitat que pretén conciliar l’economia amb la conservació del medi ambient, el concepte d’agricultura sostenible, que busca l’aprofitament dels recursos per produir aliments, fibra i energia de manera que no es perjudiqui la base del recurs, pot satisfer a la vegada les necessitats dels productors.
El sistema agroforestal (SAF) i/o la silvopastura són models d’agricultura interdisciplinaris i integradors, que representen un sistema dinàmic basat ecològicament en la gestió dels recursos naturals que, mitjançant la integració d’arbres en terres agrícoles i pastures en boscos oberts, diversifica i manté la producció, augmentant els beneficis ambientals, econòmics i socials dels usuaris del sòl a tots els nivells. Així doncs, l’agrosilvicultura es centra no només en la gestió dels recursos naturals, sinó també en la conservació de la biodiversitat, perquè combina objectius de desenvolupament agrícola sostenible donant més beneficis ambientals que els que s’obtenen dels sistemes agrícoles menys diversificats.
El sistema agroforestal (SAF) inclou un conjunt de pràctiques d’ús del sòl que pretenen aprofitar els beneficis del conreu conjunt d’espècies (i ramaderia) llenyoses i herbàcies que diversifiquen la producció, i com a conseqüència d’aquesta combinació, l’obtenció de fruits per a la vinificació, farratge per al ramat, control de cabirols i senglars i fusta (procedent del procés de desbrossament de zones boscoses per a la silvopastura). En aquest cas el SAF es considera com la millor relació, en termes de sostenibilitat, entre un sistema de producció agrícola i la biodiversitat que permet. Aquest sistema és intrínsec a la combinació de conreus i zones de bosc obert amb els seus límits o marges naturals. Els monocultius, encara que es gestionin orgànicament, acaben sent deserts verds, sense marges de transició, on els insectes no troben els corredors necessaris per sobreviure. L’estructura paisatgística en mosaic amb l’alternança de la diversitat de cultius i les diferents etapes de les zones no cultivades és intrínseca a la noció i existència del marge, un paisatge agrícola on es recuperen els insectes i els serveis ecosistèmics que ofereixen.
Tenint en compte la definició de Leakey (1997), que no només esmenta la integració del component de l’arbre a les granges, sinó també al paisatge agrícola; i ja que un paisatge es defineix com un mosaic d’ecosistemes o hàbitats, format per elements individuals com boscos, parcel·les agrícoles o agroforestals, pastures i corredors forestals caracteritzats per la seva topografia, que influeixen simultàniament en el flux i distribució de l’energia, materials i processos biòtics. Es reconeix que les pràctiques agroforestals influeixen en l’estructura i la composició florística dels paisatges. La gestió que proposem és la de l’Agricultura Regenerativa que beu de moltes fonts, com Key Line Design, Carbon Farming, Gestió holística amb planificació de pasturatge (Planned Grazing) i marc metodològic per a la presa de decisions, el cultiu de cereals en pastures perennes, les Granges Polyface, l’Agricultura Ecològica (amb la remineralització de sòls, la reproducció de microorganismes autòctons, l’ús de biofertilitzants i l’elaboració de vins minerals), i altres processos que regeneren i revitalitzen el sòl i, per tant, el sistema interrelacionat i interdepenent format per plantes, animals i humans.
A Gallicant, l’abandonament dels conreus ha provocat en les últimes dècades un augment de la massa forestal oberta, immadura i piròfila i la proliferació d’espècies animals (Sus scrofa i Caperolus caperolus) que provoquen grans danys a les poques parcel·les agrícoles que es mantenen enmig del bosc, i que conserven l’estructura del mosaic i actuen com a tallafoc. Hem arribat a un punt de no retorn en aquest punt de la gestió del paisatge. És per això que la proposta de Gallicant és reviure un nucli dur de feixes de vinyes agrícoles perennes, amb anelles de transició a la massa forestal, començant per un primer anell de sistema agroforestal amb espècies fruiteres, boscoses i arbustives, i amb un segon anell de silvopastura que actuï com a esquer per al senglar i el cabirol. Poder compartir aquestes zones agroforestals amb el control de la zona de caça obre la possibilitat de trobar un model sostenible i exportable, i una possible solució. Paral·lelament, durant uns mesos a l’any, els anells de transició alimenten un ramat d’ovelles/cabres per al seu manteniment i enriqueixen l’estructura paisatgística del mosaic (creen extremitats i marges de transició on trobem les zones de refugi de flora i fauna i augmenten la biodiversitat) i també actua com a fre de a la propagació dels incendis, variant la velocitat del foc.
La combinació de factors climàtics i de vegetació i l’evolució provocada pel canvi climàtic continuen indicant una tendència en l’augment de l’aridesa i, en conseqüència, a l’erosió, que es pot mitigar mitjançant pràctiques adequades de conservació dels sòls. És en aquesta línia on situem el projecte vitivinícola de Gallicant, projectant un sistema de producció ecològica innovadora testant varietats autòctones de la zona a una altura de 900msnm per afavorir la resiliència al canvi climàtic, i recuperant altres cultius tradicionals en un sistema agroforestal integrat.
El projecte d’agroforestia a Gallicant consta de 5hectareas de vinya ecològica, per l’estudi de l’expressió climàtica i resiliència de les varietats tradicionals de la zona del Priorat, testar la seva expressió a 900mnsn, en comparació als 300msnm a que es troben al Priorat, i la producció de vins d’alta qualitat. La combinació de la vinya en SAF seqüencial amb el cultiu de 2hectareas de pomeres, tindria 3 finalitats o beneficis: l’elaboració de sidra; la distribució en tanca viva per evitar l’entrada dels herbívors de brot (tant el bestiar controlat com els animals en estat salvatge); i finalment, les pomes com a reclam i aliment per als herbívors, a controlar també amb la caça. En aquest SAF hi haurà un gradient seqüencial transitori a zona de bosc obert amb pastura per ramat, i finalment, transició a zona de bosc tancat, gestionat pel ramat.
Per aportar coneixement científic-tècnic i experiència al sector vitivinícola i de l’agricultura regenerativa al projecte, així com per donar validesa científica a les actuacions que es pretenen dur a terme comptem amb la col·laboració i assessorament científic-tècnic d’experts com René Barbier i Jose Luís Pérez, i de l’INCAVI.
Definitivament, l’objectiu és recuperar l’equilibri natural recuperant els elements tradicionals del paisatge. Integrar usos agrícoles i ramaders combinats amb una producció ecològica de vinya i fruiters. Aquests cultius són un element clau per regenerar hàbitats i sostenir la cadena tròfica.
Posar en valor el patrimoni històric, harmonitzar la tradició agrària mediterrània amb la innovació i la creativitat amb una projecció de futur resultarà d’aquest model innovador. Aquests plantejaments estan relacionats i s’ajusten als principis recollits a la candidatura Priorat – Montsant – Siurana a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, en la qual s’inclou la nostra finca.
Vinya experimental
Paral·lelament, es vol establir una hectàrea de vinya experimental per a la plantació i recuperació de varietats de vinya que eren tradicionals al Priorat abans de la plaga de la fil·loxera (1890) i que actualment hi tenen una presencia anecdòtica, com són el trepat blanc, el picapoll negre i el vinyater. Això implica una pèrdua de diversitat de les varietats ancestrals de la zona i una pèrdua d’aquest material genètic. Amb la plantació d’aquestes varietats a Gallicant (a 900 msnm), amb un clima més fred, similar al que presentava la zona del Priorat (300msnm) abans de la fil·loxera, és pretén avaluar l’adaptació d’aquestes varietats i recuperar-les. La recuperació d’aquestes varietats ancestrals ens permetria avaluar la seva resiliència i potencial de vinificació, i faria que la vinya experimental actues com un reservori genètic.
Per això, el primer pas seria localitzar peus d’aquestes varietats ancestrals, mitjançant entrevistes a antics pagesos de la zona per delimitar el territori on buscar les plantes originals i fent un mapeig del territori per, de manera visual, detectar aquestes varietats a partir de la seva expressió fenològica, i marcar-les. A partir d’aquí s’intentaran reproduir aquest peus, a la vegada que es farien probes d’ADN i de sanitat vegetal. Un cop establerta la vinya es farà un seguiment dels estadis fenològics de cada varietat i s’avaluarà la seva adaptació i maduresa, per, en un futur, fer vinificacions experimentals, estudiant-ne els paràmetres, i finalment fent tastos dels resultats de les vinificacions amb aquestes varietats ancestrals recuperades.
Per tant, la vinya experimental, a part de l’objectiu principal que és tenir un ‘banc de fusta’, és a dir, un reservori genètic de varietats ancestrals de la zona, serviria com a font de recerca i d’informació científica que permetria, des de l’escola de sostenibilitat, la relació de Gallicant amb entitats de recerca, col·laboracions amb universitats i centres de recerca, la qual cosa donaria lloc a places de treball i de pràctiques tant d’estudiants, com de personal investigador.
Objectius
Aquesta acció se centra en el desenvolupament i la implementació d’un sistema agroforestal d’unes 10Ha, seqüencial i simultani, per establir un model productiu innovador i de viabilitat econòmica, per demostrar que el concepte de sostenibilitat mediambiental en el context de l’agricultura és possible i reproduïble.
Desenvolupament SAF simultània, en tres àmbits. Dos en sistema silvoarable i 1 en sistema de silvopastura.
Desenvolupament seqüencial de SAF en l’espai: 5Ha de vinya i cereals i llegums, 1Ha de vinya experimental, 2Ha de pomeres sobre sòl cobert, 3 Ha de silvopastura.
Estudi de l’expressió climàtica de varietats tradicionals del Priorat a 900m d’altura. Avaluació de la seva capacitat d’adaptació i resiliència.
Elaboració de 3 vins i sidra de gran qualitat
Desenvolupament d’una hectàrea de vinya experimental
Recuperació de varietats ancestrals quasi bé extingides
Creació d’un ‘banc de fusta’ (reservori genètic de varietats ancestrals de vinya)
Estudi de l’adaptabilitat i resiliència de les varietats ancestrals de vinya
Elaboració de vins i sidra d’alta qualitat
Accions
- Definició de les parcel·les de cultius i preparació del terreny
Reconèixer les parcel·les idònies per als cultius de la vinya d’entre les possibles hectàrees de conreu segons la qualitat del sòl. Per això es duran a terme l’escaneig de la conductivitat del terreny, mapeigs de les possibles parcel·les de conreu, cates per al reconeixement geotècnic i un informe sobre l’expressió del terrer.
Un cop definides aquestes parcel·les, es prepararà el terreny per a la plantació de la vinya i les pomeres. Això inclou tala de boscos i arbustos, llaurada, retirada de pedres i incorporació de compost al terra. - Compra i/o preparació de 15.000 peus de vinya de varietats tradicionals de la zona del Priorat (garnatxa blanca, xarel·lo…)
Adquisició de 15.000 peus de vinya o bé preparació d’empelts de les diferents varietats tradicionals de la zona de Priorat que es volen plantar a Gallicant. - Plantació de 5hectaeres de vinya
Disseny i plantació de 5hectàrees de vinya amb 15.000 peus de varietats tradicionals de vinya. Plantació a una densitat de 5.000 peus per hectàrea. Sembra de cereals i lleguminoses entre les vinyes per millorar el sòl.
Producció esperada de 7.000kg/ha a partir del 5è any, és a dir, 30.000kg en total de raïm amb un rendiment de 0.65ampolles/kg. Preu esperat a la sortida del celler: 10€/ampolla. - Plantació de 2hectàrees de pomeres
Disseny i plantació de 2hectàrees amb 2.400 pomeres. Plantació a dues densitats:
1) Baixa densitat: a la primera zona de transició amb la vinya. 1,5 ha a 400 peus/ha. Producció esperada de 30 kg/peu. 18.000 kg en total de pomes amb un rendiment de 0,5 ampolles/kg. Amb un preu de sortida de celler previst de 10€/ampolla;
2) Alta densitat a l’àrea perimetral per construir el setge habitable. 0,5 Ha a 4400 peus/Ha.
Producció 10 kg/peu per a bestiar. - Avaluació de l’establiment de la vinya de varietats tradicionals
Seguiment del correcte establiment de la vinya plantada. Avaluació de l’adaptació i maduresa de les plantes. Comparativa de l’estat i maduresa de la vinya planta a 900msnm a Gallicant i a 300msnm al Priorat, per avaluar la seva adaptació al clima i la seva resiliència al canvi climàtic. - Manteniment de l’àrea cultivada
Manteniment de vinyes i pomeres durant 3 anys fins a la primera producció, i manteniment (4t i 5è any) un cop finalitzada la implementació. Equips i maquinària propis. - Vinificació i elaboració de sidra
Elaboració de 3 vins de gran qualitat i sidra de gran qualitat. Desenvolupament de la marca de vins i sidra. Màrqueting i vendes.
Per això, el projecte inclou la construcció d’un petit celler per a la vinificació dels raïms i l’elaboració de vi, així com per a l’elaboració de sidra. Aquest comptarà amb 84m2 de magatzem subterrani (temperatura constant de 16º), 84m2 de vinificació/superfície bruta, i 35m2 de botiga, recepció i zona de degustació. - Detecció de ceps de varietats ancestrals
Entrevistes amb habitants del territori per delimitar el territori on busca plantes de vinya originals d’aquestes varietats ancestrals. Detecció i marcació de peus a partir de les seves característiques fenològiques. - Preparació d’empelts i plantació de vinya
Preparació d’empelts de les varietats ancestrals a partir de vares aconseguides a partir del mostreig i a partir de les vinyes de recerca de INCAVI.
Un cop ben establerts els empelts, i desprès de les probes necessàries d’ADN i de sanitat vegetal, plantació d’aquests. - Avaluació de l’establiment de la vinya de varietats ancestrals
Seguiment dels estadis fenològics dels ceps de les diferents varietats. Avaluació de la seva adaptació i de la seva maduresa. Seguiment de l’estat de sanitat vegetal de les plantes establertes. - Vinificació del raïm de les varietats ancestrals
Vinificacions experimentals del raïm produït per les diferents varietats ancestrals recuperades. Estudi dels diferents paràmetres de vinificació i tasts dels resultats dels vins obtinguts.